Cicle i trajectòria de la caiguda del satèl·lit UARS

El satèl·lit UARS, per fer-nos una idea, és un de la mida d’un autobús i pesa més de 5,5 tones. Es tracta de l’objecte descontrolat que va caure sobre la Terra fa unes setmanes, però la NASA va confirmar que el risc que va suposar aquest incident per a la població va ser molt petit. El vídeo que hi ha a continuació és una simulació del cicle i la trajectòria que va del satèl·lit fins a la seva entrada a la atmosfera, amb les dades i previsions amb què es treballava el dia 21 de setembre de 2011.

Presenten el primer mapa en tres dimensions del planeta Mart

A partir de la seva publicació, els investigadors podran obtenir a través d'Internet noves dades del planeta en tres dimensions, que milloraran l'estudi de la superfície marciana.
Fins ara, les imatges convencionals oferien als experts fotografies espectaculars del planeta, però no s'hi podia apreciar la topografia, l'elevació vertical o els voltants de la imatge.
La HRSC, que viatja a la sonda orbital 'Mars Express', va ser especialment dissenyada per a proveir aquesta informació i, després d'anys de processar les dades remeses, la primera publicació exhaustiva de gran part de la superfície de Mart ja està acabada.

"Comprendre la topografia de Mart és essencial per entendre la seva geologia, assenyala el professor Gehren Neukum. De la Frie Universitat de Berlín, principal investigador de la HRSC.Aquesta nova tècnica, basada en models digitals, permet conèixer de forma instantània el pendent d'un vessant o l'alçada d'un precipici, així com l'altitud i el pendent dels moviments de lava o de planes desertes. "Aquesta dada és essencial per a entendre si van fluir l'aigua o la lava al planeta vermell", afegeix.

La Via Làctia

Si teniu la sort de gaudir d'un lloc d'observació lliure de contaminació lumínica durant les nits clares en les que no hi hagi Lluna, podreu observar que una banda de llum difosa s'escampa pel cel, com si fos un camí: és la Via Làctia, la nostra galàxia. El seu nom ve d'un mite que explica que la deesa Juno (dona de Júpiter) estava donant el pit a Hèrcules quan, per accident, algunes gotetes de llet es van vessar pel cel transformant-se en estrelles. 

Primer any neptunià, després de 164 anys terrestres

Ahir Neptú va celebrar el seu primer any neptunià d’ençà que fou descobert la nit del 23 al 24 de setembre de 1846. Això vol dir que un any de Neptú són gairebé 165 anys a la Terra. En concret 164 anys i 288 dies terrestres.

El més rellevant del descobriment de Neuptú és que va ser predit degut a anomalies en l’òrbita d’Urà, que no acabava d’ajustars-se als càlculs teòrics. L’error en la determinació de la posició de Neptú va ser aproximadament d’un grau, que equivaldria a 3 llunes plenes una al costat de l’altra.